Pregunta inèdita entorn la sobirania

Si jo anés a viure al País Basc p.e. tinc clar que no m'immiscuiria en la polèmica nacionalista, encara que viure en un entorn euscarparlant em resultés més incòmode.O potser diria: no m'en surto amb la llengua doncs foto el camp. O sia, no em sentiria autoritzat moralment a intervenir en un lloc i assumpte que no és el meu. Però, ai las, la cosa es complicaria  si -com els fills de l'immigració castellanoparlant a Catalunya- jo, fill de no vascos, hagués nascut i criat allà, o sia fill de la terra basca però de pares no bascos. Em pregunto si potser també faria jo com el gruix de fills d'immigrats castellanoparlants a Catalunya que s'oposen i entorpeixen la sobirania de Catalunya -al costat dels botiflers i cagadubtes? Estic convençut que tots els apanyols, tot i que la sang dels pares pesi, també són i actuen! en certa manera com a catalans i fins i tot estimeu el país, tot i voler-lo castellà. Observeu que en aquest escrit intento fer-me càrrec, comprendre la postura de vosaltres, espanyolistes  de "dretes i esquerres"- * Espero que l'esforç sigui recíproc -tinc escrites les raons per les que jo no podia ser altra cosa que catalanista. No podeu ser tampoc  altra cosa que espanyolistes?

O sia,  la pregunta  -i allunyem-la geogràficament, sisplau: Té dret moral un Ahmalid-Mahled,emigrant o  fill d'emigrants  de primera generació, a decidir, o a oposar-se a la sobirania del Quebec?

La pregunta no és pèrfida però com que alguns li trobaran i és bona la poso al tag. I si hom  troba que és retòrica, al menys que la reflexioni.

* De moment continuo escrivint i mantenint també entre cometes "crisi", cometes cada vegada més 

esclarissades.

El diumenge 25 a votar! -Visca Catalunya!

Tenia previst fer aquesta meva petita col.laboració a l'èxit del referèndum -l'èxit en sí ja és poder fer-lo- organitzada per Mollet decideix.  Una mestra a una enquesta del Contrapunt diu "ni serveix de res, ni l'interessa" sic. Ara escric això amb moltes més ganes. I de moment les consultes ja han servit perquè en parlin als principals països.

Sé que -curiosament- els lectors i llegits d'aquest blog no són majoritàriament sobiranistes i menys nacionalistes, i -majoritariament- ens respectem. A tots els que puguin votar els demano que es deixin de prevencions sobre nacionalismes, de IVs internacionals, tebiors i mandres i vagin a votar...sinó per a ells pensant en els seus fills. Visca Catalunya, la justícia i les llibertats dels pobles!

Informacions profitoses

Vic. A cal llibreter de vell Costa, prop d'on nasqué Balmes  -on el seu padrí va fer pujar un burro per l'escala a treure el cap  pel balcó, pel gaudi de la canalla que festejava el bateig amb nyoca que els llençava- trobo una joia, 10 euros 327 p.: Balmes, de Lluis Riba.

És d'aquells llibres que obris per on sigui quasi sempre hi trobes quelcom a subratllar:

"Balmes sentia en su corazón el germen de las pasiones más violentas...las conocía...las dominaba. Sin religión hubiera sido un hombre terrible" Curiós: representant del seny però arrauxat: l'ànima catalana? Compte! "elogia razonadamente las pasiones, en cuanto colaboran a los fines encontrados justos por la razón"

Quant  sentiu això, és de Balmes: 
Calumniad que algo queda
De lo sublime a lo ridículo solo hay un paso.

Lleó XIII, S. Pare: "...primer talent polític del segle XIX i dels més grans de tots els temps." Pugué esser-ho en tant que era eclèctic i apartidista. A vegades penso que al menys una temporada hauria d'escriure només de Balmes, d'allò que deia...ni que tingués només quatre lectors -els capellans no venen i així ens va- Hom prefereix Wittgenstein, queda més cool.

Viatge a Estocolm -i II- (Aquest post té regal)

Luterans i religió
Pel nord celebren bàsicament la Pasqua, amb la parafernàlia d'aquells ous tan bonicament decorats. Això pensava, però vaig veure que commemoren també el Good Friday -totally red in calendar, ens van dir. La religió té més importància de la que pensava. De fet l'skyline d'Stockholm són les punxes de les esglèsies -i l'ajuntament. Però és més, arreu trobes llocs de culte. Al costat de l'ascensor de l'hotel una porta comunicava a la ImmanuelKirken! Hi entrarem diumenge per la porta del carrer i ens trobarem amb uns espais impressionants i moderns: recepció, escenari, lloc de culte, "sunday school", amplíssima cafeteria, etc. Era l'hora de cel.lebració, tot ple, la gent polida i mudada, coral "tunificada", etc. Sana enveja i plany pel què els cristians d'aquí no sabem fer. I sobretot el convenciment de la bondat de formar comunitat amb un lligam espiritual.

El retorn del caçador
La dona nòrdica -pels llatins- podria per se ser motiu per a viatjar al nord. A les amigues que sé que em llegeixen, els he de dir que no és menyspreu a la fèmina llatina, que estimo, però el contrast a la força ens ha de frapar -compte que la dona diu lo mateix dels suecs. A diferència de Noruega a Estocolm hi ha molta multi-culti i avui has de tenir àgil vista felina per destriar l'objectiu visual...o espècie cinegètica desitjada. Estem parlant d'especímens de díficil cacera, però mentre no hi ha veda hi ha esperança.

Inevitablement em venia al cap els meus antics tours per Lloret i rodalies, i en alguns moments semblava que es despertés en mí el vell instint caçador depredador dels meus twenties -en companyia del germà de la honorable candidata ;)- i que de fet no acabaven en res més que quatre tontades. (continuo el tema més avall) (Ai si llegeix la dona!)


Un xil.lè atípic desfà tòpics

Mentre miràvem unes peces de vidre nòrdic als encants d'allà, el paradista -xil.lè- ens va clissà i va encetar llarga conversa. A El Vendrell tenia una immobiliària que va vendre abans de les vaques grasses. Perquè van triar aquest viatge a Suècia tants xil.lens? vaig preguntar. Ens va malparlar dels exil.lats de Pinotxet : "tiraos y envidiosos". Van apuntar-se a les ajudes grandioses que donava de bona fe Suècia; alguns jubilats amb quaranta anys (sic). Ara la moma ja s'acabat.

Digué dels suecs "ni socialdemocràcia ni nà, esta gente quiere ser americana y les encanta que les hables en inglés". No sé si fiable del tot però en part així em va semblar també. No cal dir que el xil.le -també ex-perseguit- estava mal vist pels seus.

Seria llarg parlar de les ajudes que reben -suecs o residents. És una societat sense massa diferèncias i això no ve de cap revolució ni miracle: La bona administració és revolucionària. Eh, Evo?

Corolari i el regal   

Acabo demanant perdó per la gossadia de parlar d'un lloc que he vist en uns dies, és però fruit d'impressions reals aplegades a informacions concloents. Així mateix és obvi que tampoc -tot intentar-ho- m'atorgo el caràcter de ciutadà exemplar "a la nòrdica". Som d'on som. I sé que la meva vena surrealista i passional i punt anàrquica no és pas nòrdica.

En definitiva, lloc ideal per a qui no li molesta el "mal temps" ni estar molt temps recollit -les cases són acollidores i calentes-. Si no us agraden les gentades ni els carrers plens de cotxes; si us desquicia el soroll,si aprecieu el sentit de l'ordre, la seguretat a tota hora, oferta cultural assequible i extensa, el tracte educat, la solitud, el gaudi de la natura propera, en fi, tot el que és contrari d'aquí!: Benvinguts al nord. Amanit amb rosses esculturals i una cuina gustosa i sana, i sobretot predisposats a descobrir una altra realitat. Política: vinc inútilment refermat en l'aserció de Pich i Pon: Les tres coses més importants per un bon govern són ministració, ministració i ministració -i això fa bons ciutadans. Jo encapçalaria una subscripció  per a una immersió nòrdica als nostres governants. Post de les tres emes.

Sense pensar massa a vegades m'he anomenat anglòfil. Segurament ara sóc filonòrdic. I si ens haguéssim de guiar per això...   Existeixen, no desta guisa però jo l'has he vist, Evarist!  Jo em quedo pero amb les noruegues.

Desitjaria amb aquestes parrafades haver complert en alguna mesura l'aspiració del blog: formar, informar i entretenir. Tak sa mykette! I a veure si el consulat em convida a alguna cosa.

Viatge a la capital de les sueques . Part I

Sense saber-ho ni voler-hi anar ara, em vaig trobar embarcat -avionat- viatge a Estocolm per decissió de dona i bambins. Em vaig anar atemperant quan em vaig assabentar que era més barat que anar a Londres. Però arribar-te a Helsinki o Tallin, a quatre passes, o veure més del país, impossible.

L'Estocolm essencial, per a viatgers. Anècdotes i algun consell. 

- El Museu del Vasa -un em digué: el museu de Barça?- El Titanic de Suècia. Per defectes de fabricació el que havia de ser la joia dels mars s'enfonsa només disparar les salves els seus canons. Tres-cents anys després el reflotaren i recuperaren el què dúia i sembla que els hi ha resultat rendible. Grandiós però millor el Framm d'Oslo, on hi pots vaguerejar lliurement per dins.

- Els palaus reials. A la tornada agafarem un vaixell, era el primer dia i passàvem trinxant les plaques de gel.

- Skansen. Conjunt d'autèntics habitatges, tallers i botigues antigues, etc, en un entorn natural i amb fauna nòrdica. Assistirem a un pique violent entre ossos.

- L'ajuntament i la seva torre. El guia, que tenia un anglès de persona normal i se l'entenia bastant, anava fent preguntes i jo en vaig contestar una -el sostre de la sala de plens s'assemblava a la carcassa d'un vaixell-. Encabat va preguntar: Any question? NO vaig perdre la oportunitat de dir davant d'un seguici d'italians, japonesos, americans, que fins fa poc alla s'hi asseia "a catalan of -o from- Lèrida,Lleida". Es va estranyar i fent broma digué: "Representava la minoria catalana, suposo". El de LLeida l'han ascendit. Informació de Españoles en el mundo.

I això és tot. Podem sumar-hi el museu pictòric i la catedral que la trobarem tancada..

Altres: Òbviament hi ha l'espectacle de la ciutat: el carrer comercial, el de la marxa, l'antic, etc. És un ciutat en que es camina molt -són illes i ponts- i més amb la meva dona. Des de les 10 fins a les 21 només seiem per menjar -generalment als bancs- i al water. Si algú és mitòman, a lloc cèntric hi ha l'apartament de la Salander, quina millor gràcia és estar a prop d'un restaurant vegetarià -buffet- inexcusable i tenir les millors vistes. Després de menjar-hi i de dies sense butifarrota i altres carnasses vàrem mig aborrir la carn. Arreu, un cafè són 200 centilitres, l'aigua com a tot Europa no es paga, cosa que representaria un estalvi de 4000 pessetes diàries -si fèssim 4 persones dos àpats-. Treiu-vos el passi de transports. Hi ha unes galeries -tres vegades el Boulevard Rosa- que no es veuen de fora, al centre, no recordo si Store o Gallery...on hi ha a més un disco pub. Interessats: també hi ha encants -flea market- a 20 minuts.

Particularment aconsello aprendre quatre paraules en suec, aprendren la complicada fonètica m'és engrescador i és assequible.

Preus: tot el que no són alguns capricis cap exageració.
Temps: de fred en feia a estones -semblava diferent- però no en vàrem patir massa, amb vent als molls potser una mica més, d'hivern molt passable, en definitiva (primers d'abril). Darrera el radiador hi havia un forat que expel.lia ventilació -aire no calent-, cosa que suposo va evitar que engeguéssim el radiador. 

Gent 

A l'hotel la parella recepcionista era hollywoodiana: noi i noia guapos, alts, rossos, simpàtics, servicials. El noi amb una sana curiositat manifestada p.e. amb l'interés amb que escoltava com ens va anar als Encants d'allà o l'expressió quan li vaig donar notícia d'aquest blog i post. La noia, de bellesa i expressió serena, dolça qual mandarina, d'una simpatia profunda i innata, enlluernava. Salutacions si em llegiu, amics.

I en bona mesura així era arreu. Penses: Quin collons de defectes tindran aquesta gent? És tal com ho veiem? Suposo que fregant trobaríem coses displaents. Tot i això quan es deleixen pel "paradís" sureny crec que no saben ben bé què diuen.

Feminisme femení
Ens va sorprendre veure una poli molt prenyada i algún lavabo amb el cartell d'unisex. Allà el feminisme no s'ha d'imposar amb quotes ni sermons. És més, diria que aquesta paraula ni es fa servir. La igualtat arriba fins on arriba el sentit comú. Em va cridar l'atenció l'actitud de les sueques al metro. A casa nostra les dones hi van més aviat amb al cap cot, allà ben dretes, dominant l'escena, molt mirones, cosa que òbviament em dificultava les anàlisis antropomòrfiques.

Fi de la primera part, que he vist que potser s-ha allargat massa amb les informacions turistiques.

Una Catalunya noruega

Publicat a Contrapunt

Puigcercós ha dit : "Catalunya ha de ser com Noruega". Cosa del tot plausible, jo mateix l'he escrita i he manifestat a vegades, potser és l'enyor del nord d'on venim, que just m'ha descobert ara el necessari Gaziel. Ara bé, no sé si som conscients que per això caldria que els catalans fossim com els noruegs -i les catalanes com les noruegues? més d'un afegiria-. Bé, tot i que potser és utòpic és bo tenir un bon model a imitar, com el norueg.

Visitant el país és fàcil percebre la igualdat, ordre i cohesió d'aquella societat. Ara bé, el dilema és: serem capaços mai, en aquest nord del sud que som, de ben administrar-nos, de respectar la natura, de viure sense massa exhibicionisme material, sense l'esclavitud del disseny, la façana i l'estètica, amb sentit pràctic de les coses, d'interessar-nos per la cultura, de ser cívics, dialogants, etc? Perquè en realitat, pel que toca la doctrina política, el secret no és tan difícil, i no se sap massa: només es tracta d'impedir que ningú no sigui massa ric: els escalats desmesurats dels impostos fan que no compensi guanyar massa diners. D'això, del civisme i una administració assenyada vé el famós benestar nòrdic. Vet aquí.

Acabo d'escriure això i ve la neu ocasionant el caos -trobo que la paraula que millor el defineix és inexpl icable, i per ara inexplicat-. Proclamar la voluntat de ser com els noruegs després del desgavell nival pot semblar un sarcasme.

Altre vegada el nord. M'havia manifestat anglòfil, però començo a posar-ho en qüestió, per raons que hauria d'ampliar. Després de tornar d'Estocolm crec poder afirmar que el Nord és l'excel.ència, amb poques genialitats, però l'excelència. Obro tag.

Veient la tosuderia del país -menys Puigcercós, però que ho demostri- en tanta reivindicació de mediterraneïtat  com a paradigma de civilització, penso que serà inútil tornar a insistir  que mirem el nord, però com que per tosuderia la meva, alguna cosa escriuré de la meva estada allà.