27 de setembre del 2011

Vull ser monja!

Algunes noies expresaren a les xarxes el "desig" d'abraçar la professió conventual després de la visita de l'Om a Teresa Forcades, segons el meu fill després de buscar les reaccions al programa. Si a la gent se li expliquessin verament les coses de la fe en lloc de presentar-les-hi amb les calúmnies i befes habituals, no hi hauria lloc per el borreguisme anticatòlic que impera. Em sembla que el mateix Om va sortir desconcertat. Per cert L'Om no havia estat mai a Montserrat fins els 40 i escaig, quan hi va anar per fer un programa. Raro aquest Om. El temia com una pedregada pero va estar molt bé. Grandíssims moments televisius.

Quina diferència de regust del programa amb el Quim Monzò. La nit i el dia. D'ell diré que m'agrada llegir els seus articles però també que ahir vaig constatar, o percebre la diferència entre una persona espiritual profunda i un materialista. No sé com explicar com aquest plus de la fe em fa apreciar i valorar de manera tan diferent aquest dos personatges. Monzó, tan materialista, se m'apar com coix, com si li faltés un bull per l'excel.lència, o així. No ho sé, cadascú que comparí i valori.

25 de setembre del 2011

Màxima estupefacció. Esperança.

El gran nen Outiser Frias em comunica que a Intereconomia fan referència al meu article  del Contrapunt sobre la ronya present a la Festa Major molletana.

"Poco después el mismo "artista" -Txabi Franquesa- actuó en Mollet donde, según me dicen, su gracia consistió en poner al Papa de pedófilo entre las carcajadas de los asistentes. Muy "gracioso" como se ve." Com els comunistes la caverna utilitza també la mentida com arma. Ningú va riure quan digué lo del Papa.


Volia parlar de satisfacció personal -que també- però més que res aquest fet em fa parlar d'esperança., la de què no tot lo que escric-escrivim-,  a fi de bé,  cau en sac foradat.

Després d'aquest imprevist ja ve el Viatge a...i coses del país. País realment curiós. Crònica amena, i informativa de lo essencial necessari no explicat.  Podeu cotinuar intentant endevinar-lo. (Veure el post presentació de fa poc).

22 de setembre del 2011

Cochambre -ronya- a la Festa Major

El Contrapunt m'acaba de publicar això.


Cochambre, amb Franquesa

En una Festa Major no cal programar Shakespeare, però cal tanta grolleria?

Tot i que això no ho llegirà cap infant, si reproduís lo que deia el monologuista Franquesa -davant un munt de nens- molts s'esquinçarien els vestits. És un tipus graciós; podria evitar ser tan malparlat i groller.  I a Benet XVI el tractà de pedòfil, a la infanta Elena de "deforme", etc. Si Franquesa és gràciós els Hotel Cochambre són uns fenòmens: s'ho han montat de meravella cantant -cada any el mateix- coses com el Patio de mi casa; el repertori més suat dels 60 i alguna gracieta. Res a dir si no fos la cochambre. Paraulotes i grolleries, constants alusions -mig apologètiques- a les drogues i alcohol. Per arrodonir-ho, el Benito cantant va expressar la seva simpatia pel Benet papa corejant: Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!
Bé, després d'escriure això suposo que m'he guanyat algun qualificatiu carcúndic. Cosa que -cregueu-me- em preocupa tant com "anar a la Meca". Per cert, és curiós que en l'Anglaterra illetrada de Shakespeare la gent gaudís les seves obres.


Per cert, ambdós artistes catalans, adreçant-se al públic en un espanyol magnífic, això sí.

20 de setembre del 2011

Tot està molt fotut. Monzó a TV3

Abans de les cròniques del viatge a...no puc deixar de palesar això.

Al costat de l'Ajuntament, zona chic de Mollet -ehem. Fa un parell d'anys fou la tenda on hi comprava roba la que va tancar, fa uns mesos fou un restaurant mexicà  -fa dos anys hi havien cues. Hi abans d'ahir el restaurant xinès -no han tornat a llogar res. Hi altres que ja ni esmento i altres que deuen aguantar amb una sabata i una espardenya. A la resta del poble ja comencen a caure els negocis dels xinesos! Acaba també de tancar l'Opencor del Corte Inglès. La gent es pensava que seria un revulsiu per Mollet.

Sembla que només  hagin d'aguantar quatre botigues i alguna de les que no paguin lloguer.

Monzó
Allò que prometia una vetllada divertida amb el Monzó amb la visita de l'Om, va tenir un regust tristoi. Tan divertit que és a la ràdio -amb reserves. És curiós com canvia la gent a casa seva. . Recordeu el pena del Punset. Per cert, qui la vist i qui el veu al Monzó, tan contestatari ell. El meu fill m'ha dit que als indignats als-ens va posar a parir. És d'aquells que ja ho té bé, crec que no és home de principis.

El pati

Tot plegat...pessimisme. La situació, no ho dubtéssim pas, està molt pitjor d'allò que ens pinten -i ho pinten malament. Tot i que el més greu és que la recepta que proposen és : MÉS CREIXEMENT, MÉS DESARROLLISMO. I és clar, no se'n surten. Evocacions en parla amb gran encert.

A una crònica -ja popular- de primera má llegim d'Atenes el que sembla que passarà aquí: la constatació directíssima de la "crisi" : La crisis griega deja las aulas sin libros -fotocopias-, reduce el tráfico, vacía los restaurantes y cierra tiendas y cambia los hábito.

Errava, el més greu d'aquests temps de crisi, és la crisis espiritual, de valors, com volgueu anomenar-la.

Ja ho havia escrit, i és important retenir l'obvietat: aigua, menjar, aixopluc i roba és el realment  imprescindible. Amb això ha viscut l'home milers d'anys -i a vegades escassejant i tot.

Suma i segueix

Avui he vist que ha tancat un altre bar-terrassa a la zona esmentada. Està al costat d'un bar low-cost, de canyes a 0'50 cts, etc. Així continuem.

15 de setembre del 2011

VIATGE A ... I COSES DEL PAÍS -I- (pre-crònica i enigma)

Crònica d'una regió i un país,  amb pretensió amena i informativa i on alguns potser trobaran una informació que farà que em recordin sempre, agraits.

"Turista, terrorista": solitària pintada a la capital d'on érem. "Quan parles massa del paradís comença a esdevenir infern" acaba d'escriure en Puigverd. Esbombar un paradís és tan estúpid com dir per internet on són els llocs on es fan bolets. Així el turisme ha embrutat, destrossat i atapeït els nostres llocs més bonics. Sento com un càrrec de consciència de divulgar del lloc que hem visitat a les vacances, un dels pocs reductes amb lo necessari per anomenar-se paradís: natura, paisatges, pocs cotxes i gent, tradicionalisme i altres que diré. No ho escamparia arreu, però ho faig aquí convençut de la categoria de la gent que em llegeix, i que, és clar, no és massa, ni de la massa (m'aplaudeixo el joc:). Callo el lloc fins la següent crònica, a tall de joc i intriga -és molt suposar que intrigui a massa gent:) . En realitat volia fer una cosa inèdita: fer tota la crònica sense donar cap dada dels llocs. Potser algun consagrat ho farà algun dia.

He de dir que a la primera presa de contacte vaig témer que potser no podria explicar tantes coses de la idiosincràcia del país i que li faltaria amenitat. Però al contrari del que solen dir els "enterats" penso que a un paradís no li manca mai amenitat. En quant definir els naturals, crec que me n'he sortit, al descobrir un poble amb tantes semblances al català.

Inici

Aquesta vegada atent, no em vaig deixar cap lentilla ni els calçotets -veure Viatge a Bèlgica. Amb "la màgia" -he,he- d'un Mollet encara adormit, fosc i fresc, fem cap a l'estació aturant-nos al forn del Berenguer per estalviar-nos els preus dels esmorzars aeroportuaris. Els Sostres es van assabentar aquí a la passada crònica de la moma dels cafès dobles -n'hi ha per dos i se'n paga poc més d'un- i ja els han suprimit de la seva sucursal:).

Arribem amb avió a l'escala i connexió perfecta cap a l'avió, destí cap a la nostre destinació. A Informació, cofoi de les meves nocions d l'idioma, no m'entenen el nom del lloc a la primera: ... I és que com diuen ells mateixos és una idioma molt traïdor. Línia regular i per tant refrigeri. Entrepà, calent!, vi, refresc, gelatina de fruites (?) i gelat Farggi -mira per on, pel SS sabérem que el seu fundador acabava de traspassar, i li fa un bon repàs. Després d'algunes hores sobre el mar, com agulla al paller trobem al mig de l'oceà una petita taca de color que no és el blau i avall que fa baixada.

Primeres impressions
L'aeroport hi ha avions de guerra, ja que es també base militar. Hi havia un dispensador al hall on podies aplicar-te un antisèptic, desinfectant (?) a les mans, d'una pudor molt forta.  Recordant la monstruositat de-ls aeroport de Bcn ens frapà al sortir a fora les mides d'aquest, el què se'n diu d'escala humana. Si no vols pagar per aparcar només cal recórrer cent metres. Sense acord previ varem trobar-nos amb l'encarregat del cotxe de lloguer, pel mètode d'alçar la mà. Una de les motivacions del viatge -autòfob com sóc- és que les distàncies a recórrer i el trànsit són adequats per a mi. Cap a l'hotel. Aviat trobem el paisatge que es farà habitual: pobles, molts com deshabitats i bestiar pasturant entre tanques minerals guarnides per gràcia de la natura amb flors que a Catalunya les comprem a la floristeria. Aquestes flors, a molts indrets, converteixen la carretera en un alt corredor flanquejat pel blau de les flors. I pintors, molts pintors, de parets. No passaves uns centenars de metres sense trobar-te una bastida amb pintors. No sé si és tradició o que -la zona rep ajudes- la gent té poca feina. Els resultats són uns pobles blanquíssims contrastant amb la blavor del mar reflexa d'un cel net. Pista: els pobles abans eren negríssims.

Pista: la primera que vàrem visitar en realitat era la tercera. Entrada a la capital. Comptava trobar una capitaleta provinciana i aturada, ingenu de mi, i vaig constatar que una ciutat és una ciutat arreu. Em semblà més gran del què pensava i m'hi vaig trobar amb la mateixa pudenta presència dels cotxes, abundosos,  envaint-ho tot i trencant el vuitanta per cent de l'encant de la capital, calculo. Per sort l'interior és tot lo contrari. A més la fatal disposició de les coses viàries, l'estretor dels carrers -tot buscant l'hotel- i l'aparcament van fer que l'entrada fos una mica decebedora.

Tant si és per plausible curiositat pel què ens envolta o per la de seguir les andances d'en Criteri, començo agraint de cor a qui vulgui compartir amb aquestes lletres el record d'aquest curiós viatge i país, lletres escrites també com a souvenir personal. Crec si més no que hi trobareu algunes concretes qüestions per les que ja haurà valgut la pena que esmercéssiu algunes estones llegint aquestes cròniques. Parlaré de coses que les hauríem de saber millor.

Si algú ens diu a quin lloc li sona tot això que he escrit  em seria profitós.

Mare de Déu, no he explicat quasi res i lo que ja m'he allargat.

9 de setembre del 2011

4 preguntes pèrfides i trailer important sine die però no massa lluny.

Se m'acumulen les coses. A qui esperi les cròniques del viatge vacacional haurà d'esperar una mica més.

Trailer important

I és que  estic vivint una experiència kafkiana, que o no entenc o se m'insulta la intel.ligència i que ja sabeu que és una cosa que no suporto. N'hauré de parlar quí, És de caire, econòmic, legal i d'ordre públic.

Preguntes pèrfides

1 Parlant de masses juvenils: es pot creure que si les turbes dels barris de  Londres haguessin estat educades en la fe i les pràctiques religioses actuarien així?

2 Parlant del Madrid.  -el dit del Mou- Igual com dic a dic b. És correcte que a Catalunya no s'expliqui la versió merengue dels fets, ni la provocació o befes que diuen van patir els blancs?

3 Si hi ha una cosa que em provoquen basques intel.lectuals i físiques són aquests bracós, colls, cames, etc supertatuats. M'agradaria conèixer les motivacions reals profundes. Se m'acut ara que podria ser una manifestació d'autoodi, tal com les perforacions, etc.

4 L'altre dia ho pensava a l'envelat: El veurem algun dia concorregut pels molletans negres, moros, xinesos, etc, en alegre companyonia? Quan hom parla d'integració suposo que també és això, que és això. El fet és que no n'hi havia ni un. Agradaria als autòctons?
 
Insults a la intel.ligència. Per a una antologia de l'estupidesa

- Mentre feien la final de la Supercopa, Barça TV emetia un partit del Barça de l'any de la picor, sic. No comments.
                                           -----------..............------------

Gaudeixo trobant les preguntes, espero que també gaudiu  o us enrabieu -només són preguntes, nois-  al  llegir-les i reflexionar tots si en contesteu algunes. Com es va contestar la de l'erotisme inter-antropo-faúnic :)

5 de setembre del 2011

Poti-poti estiuenc

Observacions molt personals a fets que m'han provocat indignació extrema i augment del meu escepticisme.

1- L'autoritat ha prohibit prohibir recollir ferralla.

2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.

Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.

3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que  em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit,  de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.

4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament?  Sembla però que en general no es veu així.  Que voleu si la gent no coneix res més?

Altres indignitats


3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.

4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"

5- Lo de l'enèssim intent d'anihil.lació del català es comenta sol. Lo que més m'aclapara és la desvergonya. No els mereixem cap respecte i potser és culpa nostra, i en particular la política d'abaixar cap i cova d'en Pujol.

6-   Als negacionistes que diuen que no hi ha canvi climàtic els toca explicar la fosa del'Artic que ja permet atravessar-lo fins al Canadà. La fosa ha desfermat també el canibalisme entre els óssos polars. Ah, el inèdit ciclò tropical de N.Y.?

Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.