30 de gener del 2012

Una teoria peregrina sobre les drogues i una pregunta pèrfida sobre el Barça i Catalunya


Teoria Peregrina sobre la permissivitat de drogues

Una teoria peregrina de les meves atribuia l'obssessió antitabaquil del establishment a les propietats de la nicotina -veure tag de les teories. Toca ara explicar -explicar-me- perquè no es fa res, res, res, contra el tràfec de marihuana -i poquet contra les altres drogues,essent xacra que afecta la salut de la població -joves en particular-, li causa d'inseguretat  -bandes de traficants. Resposta: Els de dalt saben que un jove, que un jovent atontat pels narcòtics es preferible a individus amb les facultats plenes i crítiques. I els porreros es creuen transgressors. Pobrets.

Si aquesta no és la resposta correcta, la correcta seria molt més absurda.


Pregunta pèrfida sobre el Barça

Ramon Barnils deia que "Catalunya serà independent quan el Barça baixi a segona", en canvi el pensament pujolià afirma que les victòries del Barça aixequen l'ànim dels catalans  per a la lluita, ens reafirma, etc. Quina és l'afirmació encertada? Què és millor per l'emancipació del país? No vull ser dirigista i callo la meva opinió, tot i que es podria suposar.

Temes meditables però sobre els que no trobo ningú que hi mediti. De fet no sé sobre que mediten les ments preclares i els dirigents, a part de politiqueries, cotilleries de partits i d'economia, desbarrant sempre i ara desconcertats i perduts.



26 de gener del 2012

Afegitó d'apunt filosòfic- "L'austeritat CONTRAURÀ l'economia". Ahir mateix això era titular a tots els mitjans. Fa mesos que ho vaig escriure i anys que alguns ja ho sabíem. I la dosi de "catastrofisme"

lo Dues cosetes.



-  "Desastroso, apocalíptico" -com aquell de tele 5

 La meitat de la collita de blat de moro a les Açores, el 30 per cent a l'Argentina, la meitat de la collita d'olives al ponent català estan perdudes. La sequera està acabant amb Àfrica central, de moment. De moment Àfrica.
Crisi ambiental i desajust econòmic van de bracet.
 Aquest és el primer any que no ha fet fred.
Com diu Pla: tan li fa dir com no dir. Les coses són com són.





- Un altra vegada desperten a les tantes -els "savis".

Repenjo lo escrit al Contrapunt fa molts mesos, i que és lo mateix que han "descobert" ara alguns savis economistes i savis a seques i que ahir va estar portada arreu !!

...Què passa aplicant austeritat a l'administració pública?
per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han dues úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats.  Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la reflexió en última instància pel lector, només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Una vegada resolt aquesta primera qüestió ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.

La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries."

El trist consol de tenir raó. 


- Apunt filosòfic a posteriori per a un-s que em deia que tenia raó



Tenir la raó no és treure cap rifa. Si vas contracorrent, encara que tinguis la raó, constatablement, t'assegures dues coses: Seràs rebutjat i menystingut. La segona és que ningú et reconeixarà la raó encara que li passi pels morros i això emprenya de veritat -m'emprenyava.

Bé, això és tan obvi que no sé per què ho escric. Potser per si algú no ho sabia.

19 de gener del 2012

L'Espanya del sud ha de ser el nostre model

Als catalans ens hauria de caure la cara de vergonya de lo malament que administrem.els diners públics -o ens els administren els nostres dirigents . Els andalusos i extremenys haurien de ser el nostre mirall pel què fa la gestió pública. Allà baix els nens tenen llibres i dentistes gratis, els grans les autopistes, la correcció de la miopia i no sé quantes coses més ; tot això pagant molts menys impostos! Ara diuen que donen 12.000 euros a qui compri una casa. A més la seva economia és capaç de  mantenir, de pagar un sou -modest suposo, això sí- a qui hagi treballat algunes setmanes -en diuen peonàs.

Com ho han assolit? Fàcil: a part de la potència del seu teixit econòmic  ells han sabut aplicar la primera llei del bon govern:, la llei de les tres emes: ministració, ministració i ministració -vegeu post del mateix títol. Aprenguem-ne!

Miri com es miri...quina vergonya... quanta indignitat.

16 de gener del 2012

Consells pràctics i un d'extraordinari -per a alguns

Atenent la petició d'un lector que em demana que torni a les informacions útils i amenes.


1- Cada vegada està més demostrat que confiar en els  avantatges salutíferes de beure llet és un error. Substituiu-la pel iogur. A més a més no hi foten porqueries. No cal Danone, que és el més car i és igual.o pitjor.


2- Què hi ha  més important que l'alimentació? Estic convençut que el millor aliment són els fruits secs, a més és impossible posar-los aditius, excepte el blanquejador de les nous. Compreu-les "brutes", de closca ennegrida, i del país. Així mateix,  la "mala" presència -relativa- de tota verdura i hortalissa demostra que són poc o gens tractades químicament.

3- Tres consells practiquíssims per a evitar un dels primeríssims problemes familiars.

Hi ha gent que té més lletra menuda , psicòlegs, educadors, sociòlegs, que han parlat -seriosament, si- sobre la resolució de conflictes, però no han entrat en el terreny que compte, que és el de les solucions concretes, cosa que diria jo que un pas més enllà encara de la filosofia utilitarista balmesiana. Més que resolució de conflictes avui proposaré la manera d'evitar-los, concretament per lo que fa a les terribles discusions familiars, en especial amb la jovenalla. Primeríssim problema de les llars, al costat de les garrotades dels lampistes i paletes.

3- A vegades l'estat de crispació previ a la discussió ve de tenir una tele engegada de fons -sic-, amb volum alt, que ningú mira, vomitant anuncis o crits. Per tant: tele tancada i posar música suau -Ràdio Estel p.e.

3- I un consell personal, que algú m'agrairà algun dia, infalible: quan sospitem que una cosa pot esdevenir bronca o que la bronca pot pujar de to: CONECTEU UN CASSETTE GRAVADOR!  Podreu comprovar després del terrabastall, com ha esdevingut la cosa : el fons i la forma. A ningú ens agrada escoltar-nos perdent els estreps, per tant, davant una gravadora vigilarem molt allò que i com! ho diem. Comprobat, garantia segura. Hi haurà famílies flegmàtiques, que suposo seran basses d'oli i no sabran de la magnitud del problema, però sospito que seran les mínimes:)

En fi, coses que potser sabíeu o us eren sobreres.
Bé, no només de divagacions viu l'home, ui, vull dir  les persones:)

7 de gener del 2012

Comencem a no anar per tan mal camí. La Generalitat i jo.

Ja farà uns anys, quan tot just s'ensumava la "crisi"  plantejava aquí i a la premsa local els tres eixos bàsics, ineludibles a desemvolupar: solidaritat, autosuficiència i austeritat. Ha trigat, però la Generalitat així també se n'ha adonat.

1- Solidaritat: amb les retallades als funcionaris es pretén evitar acomiadaments massius.

2- Autosuficiència: fa poc han endegat una gran campanya per a promoure el consum dels productes del camp català.

3- Austeritat: no cal que ho desemvolupi, n'hi ha prou i de sobres amb esmentar que han animat a controlar el consum de paper higiènic. 

No està de més esmentar la coincidència entre el que deia jo el 2008 -de franc- i Más ara:

"res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans. Com més aviat ens adonem que això no serà així, millor". "Res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans, això de vegades molesta una mica", ha afegit Artur Más.

Deia en Criteri amb sa proverbial i patètica aparent ingenuïtat el 2008:

- El més difícil per els governants: mentalitzar la gent cap a l'austeritat, que la "festa" que  es creia  perpètua s'està acabant per sempre. Dur com obvi: no hi ha caviar per a tots i anar a les Bahames no és un dret, com tampoc canviar de cotxe en lloc de canviar-li peces, i etc

Si algú creu que hi ha un debat -a part l'ecològic- i unes solucions més adients ho hauria de fer públic.
Espero que no hi haurà ningú que m'hagi llegit una mica, que cregui que la cosa va de posar-se medalles.