24 de desembre del 2013

INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: LA QUARTA VIA - A tall de manifest


Això va sortir a l'extra de Nadal del Contrapunt  just el mateix dia que el Consell de savis va fer públiques les seves conclusions. Després dibolides I en aquest vespre de Nadal aquí les publico amb voluntat que siguin una mena de BONA NOVA


Publicat a Contrapunt 

INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: la quarta via
 
Autonomisme, independentisme i "terceres vies": federalismes, pactes, etc. En proposo una quarta.En podríem dir... Independència i unió: Plena sobirania però amb el conreu i estimació del valor -innegable- de la cultura -cultures- de l'estat. Fer palès que mantindrem el castellà com un patrimoni i cooficial; que cap afecte no es trencaria; que en aquest món sense barreres, poques em podríem posar; que el panorama mediàtic continuaria igual,amb delegacions i centres emissors; i un llarg etc.  En aquesta fase adolescent de l'independentisme impera cert arrauxat esperit de trencament -o trencadissa- i del boti-boti. Per pragmatisme i davant l'atzucac podríem fins i tot arribar a posar sobre la taula una antiga proposta de Lopez Tena: romandre a la monarquia espanyola, a títol simbòlic, com Austràlia o Canadà a l'anglesa.  I no ens hauria de fer res parlar d'hispanisme -aplanem el procés.

Hom dirà si m'agafat una mena de síndrome d'Estocolm. Bé, he crescut amb el franquisme i he estudiat amb  mestres, i capellans intel.lectuals i fins de catalanistes- que sensibles al món de l'esperit i la cultura,ens feren conèixer i estimar els valors de la  cultura espanyola. Però bàsicament la meva proposta neix del pragmatisme i sentit de la política i la realitat.  D'altra banda, Catalunya és un país d'extraordinaries virtuts però nefastos vicis, p.e. el xaronisme i les dèries materialistes i esteticistes -com deia Unamuno. Mantenir la proximitat amb les Castelles místiques, sòbries i idealistes i del sud  despreocupat i alegre, seguiria influint i matisant defectes. Cal recalcar que qui vulgui podrà mantenir la nacionalitat i sentiment d'espanyol. No oblidem  el factor humà.

Potser algú restarà desconcertat al llegir això. Ja hi estic acostumat. Fa més de trenta anys que també era dels quatre    -com Zweig per  la primera guerra mundial- que parlàvem de reciclatge, canvi climàtic, etc i dels quatre  catalanistes que anàvem una passa endavant-es curiós que ara em vegi demanant frenar el carro.Massa concessions? "Em picaria amb un còdol a les dents" si fossin suficients. O això "o el diluvi".
                                             
Acabat això llegeixo Suso del Toro: "Només podem esforçar-nos a imaginar la manera que Catalunya decideixi el seu futur i això no suposi que passi a ser gent estranya a nosaltres".Exacte. Llegim-ho per passiva.
                                                        -----------------------
Nota-  Hagués pogut allargar-ho uns folis, però no sé si cal, ni si ho llegiria tanta gent -massa poca encara. Però potser ho allargo.

Forassenyat o no, això vol ser només una participació per ajudar al procés i eina de reflexió.


Expresso especialment als meus lectors els millors desitjos en aquestes festes assenyalades.

IMPORTANT

Molts estimats lectors han pres aquesta 4ta via, només com una preferència meva i que la d'ells és una altra. Deixem el que un o altre faria i els gustos personals. Es tracte de trobar el que més convé, és més factible, assenyat etc. Els maximalismes aquí no hi caben.


16 de desembre del 2013

El debat de la independència SÓN DOS -a veure si ho recordem

Sentim cada moment gent per a qui l'argument del seu unionisme és tot això, dels lligams seculars, culturals, socials, familiars, etc No és això el que s'està discutint, o millor: No és NOMÉS això  A aquestes persones -la Caballé, p.e.- se'ls  ha de dir "Em sembla molt bé, però això no vol dir que ens puguin fotre els calers ".

O sia, hem de debatre cada cosa per separat. De la mateixa manera que la pregunta de la consulta són dues ,el debat sobre la independència és també dual: hi ha la reivindicació ecònomica i la qüestió identitària. Ja sé que és perogrullesc però no atinem quasi mai a recordar-ho. I recordeu dir a qui i quan correspongui:"Em sembla molt bé que et sentis lo que vulguis, però això no vol dir que ens puguin fotre els calers ".

10 de desembre del 2013

És ben bé qu no hi ha ningú que se salvi de la mediocritat -intel.lectual o moral. Mireu.

Això escrigué aquí , admirat  "Oliu, director del Banc de Sabadell... diu a LV: LA CRISI HA ACABAT. AQUÍ ENS QUEDAREM. (És lo més brillant i valent  que he sentit darrerament) I sí, ho reitero. Però , ves per on, acabo de sentir a la tele, del personatge tan rellevant, una de les manifestacions més cíniques sentides mai:     "Amb les ajudes s'han salvat els impositors no els bancs". O sia que hem d'estar agraíts encara que ens hagin "salvat". Estalvio més comentaris.  

Aquest mateix banc, de tanta confiança per a molts, va ensarronar un parent gran amb un "producte", -pensió vitalícia, em sembla-, amb el qual no podrà treure  mai els diners! -a no ser que estigui disposat a perde'n una bona part.

 Cuidado amb els que remenen i només pensen en calers, doncs. Precisament al Mercat Medieval de Vic va dir un ferrer filòsof a un client: "...si piensas solo en el dinero te pones tonto."

Ara penso si això que va dir que ens quedarem on som no ho vaig entendre malament -ansiós com estic que algú digui que el consumisme boig s'ha accabat per sempre.