22 de juliol de 2014

TOT ESTÀ PERDUT. "Aquí yace la esperanza" Larra


No estic en una fase depresiva. Potser hi faré entrar a algun dels valents que llegiran  aquest cant -aviso- desesperançat .

El meu relatiu escepticisme ha esdevingut absolut. He arribat on Larra: no hi ha res a pelar. Ell ho feia més líric:"Aquí yace la esperanza". Després de dir això ja no va escriure -ni respirar- més. Jo espero continuar, segur per inèrcia, més que per convicció de servei, i per donar testimoni de l'estultícia humana -sobretot contemporànea-, l'ÚNICA cosa que de veritat ens uneix.Amb els anys i danys,la intuició ha esdevingut una convicció profunda de que allò important, que creia possible i plausible mai esdevindrà i anirem pitjor. Sensació de derrota. 

- Amb un fanatisme cec, obsessiu, immutable, hom vol fonamentar la societat i solucionar la "crisi" amb els elements que la van produir: el consumisme i el "creixement".   I encegat no vol veure que és insostenible i impossible i que aquest "progrés" s'asseu sobre tres potes: l'esquilmació de la natura, el tercer món i la pagesia.  La solució que es pretén: Si hi ha 600.000 aturats, créixer creant 6.000 empreses de 100 treballadors -o por ahi. De bojos. Si hi ha crisi és de seny.

- Després de segles s'ha trencat la cadena de la transmisió de la pràctica i moral catòlica a les famílies. Pafiam en culpava als Quatre Ma: maçons, marxistes, mariques i mamons. Jo resalto la inestimable col.laboració dels mestres -MAgisteri-, sobretot dels formats a la universitat dels 1970-80. Jesús i la Bíblia estan proscrits a les escoles. I afegim-hi la mandra de pensar del ciutadà. Allò que  ha fet i pot contribuir a fer un món menys bàrbar, ara esdevé dimonitzat, quasi l'origen dels mals.

- Cap país estranger recolza l'emancipació de Catalunya i a casa potser poc més la meitat dels ciutadans. Podem portar ous a vendre i anar amb fums i exigències. El maximalisme, l'infantilisme, la falta de intel.ligència política que Catalunya mostra en el procés és més que la de sempre,que ja és legendària. En veig quatre que se n'adonen. Potser ens en sortim,però si persistim en els maximalismes i rupturismes la via serà molt llarga, penosa i farem mal bé moltes coses pel camí.

En fi, quatre coses cabdals on l'estupidesa humana llueix en el seu esplendor, i que l'estupidesa ha fet irremeiables, tan irremeiables com la pròpia estupidesa. Obvio la maldat,i la maldat inherent al poder.


És obvi que si hom està imbuït del pensament imperant, amb aquestes quatre ratlles no canviarà d'opinió ni  entendrà el que dic. Només demano que en vista del desastre que són "ells" i de la seva impotència, probeu de acostar-vos i reflexionar això que ara llegiu -i que un minso anàlisis de la realitat corrobora.

Exemple posiblement paradigmàtic

Potser amb aquest exemple podrà intuir el lector alguna cosa de la meva desesperança.

Una majoria de catalans, en especial els que tenen el poder i els que hom considera l'avançadilla -jo més aviat els considero retardats- s'avergonyeixen i menyspreen els dos catalans més intel.ligents: Pla i Balmes. A Mollet van aixecar una plaça a Alberti. Ni un carrer a en Pla. El carrer Balmes fou batejat pels "franquistes". I lloar Dalí -el nostre més universal- és pecat de lesa carcúndia pel pensament i patuleia politic-intel.lectual  Tots esbandits dels callejeros d'arreu. Quin collons de país hem de fer amb aquests ramats?
  
Temo que no m'ha quedat prou reeixit  -penseu que Larra va necessitar  bastant fulls per a mig explicar-se.. Val més això que res. Tampoc s'ha de donar tot mastegat :)

Volia deixar un escrit amb prou força i concluença per aquestes setmanes de folgança i inactivitat.

Afegitons. 
-L'absolut desinterés en que les majories s'agafen la realitat del desastre ecològic-ambiental és colossalment dramàtic. En aquest camp tampoc hi ha res a fer.

-Els homes son incapaços de viure sense matar-se. Potser algun dia massa tard...

Bon estiu, malgrat tot!


8 comentaris:

Herr Goldmundo ha dit...

¡Ay Criteri!
La suerte ya está echada. No te quejes, que tú eres un suertudo que vive cerca de la frontera con Francia; al menos tendrás más posibilidades de "exiliarte" que quienes vivimos en comarcas más sureñas (entiéndase el charneguil Baix Llobregat).
Haz las maletas, que se avecinan malos tiempos...

Bon estiu, bribón!

Criteri ha dit...

L'estupidesa és universal.

Totes les opcions són obertes, sí.

Igualment te'l desitjo feliç. Aprofitem aquest estiu "pre-no se què"!!

Outsider friar ha dit...

no ho has entès encara, Criteri, això és una història de bons i dolents, i quan els "bons" (Pujol) resulta que son "dolents" tothom descolocat
espero amb delit, per exemple, llegir el proper Serra d'Or, a veure com tracten el tema (si tenen pebrots de tractar-ho), perquè els Pujol només son la punta de l'iceberg malauradament
bones vacances!

Anònim ha dit...

en Pafiam és l'alies d'un idiota REACCIONARI, i poc del que dius és cert, si hi hagués els aturaTs que es diuen La gent esTaria assaltant els supermercats. Dos milions són crònics i de la resta hi ha una gran part d'economia submergida o de supervivencia.

L'estupidesa no és universal, però sovinteja, sobretot a la xarxa.

Criteri ha dit...

La meva fe en el Pujol és minsa fa dècades. Un home pel q lo primer era fer carreteres i fàbriques...i "crèixer". Ara,tampoc esperava tant "avida euros".

Fa temps que no la llegeixo però em sembla que les coses de la política no les remenava massa. Serà interessant saber que diuen tots els pujolistes de sempre.

Criteri ha dit...

Per cert, no sé què tants escarafalls per UN ALTRE polític que s'embotxaca :)

Criteri ha dit...

Anònim, estic llegint Marina precisament,que confirma que l'estupidesa es universal i ell s'inclou -amb un exemple.

No recordo haver parlat de l'atur,en tot cas és un problema conseqüencia de l'estupidesa, ja que és obvi com acabar amb ell.

Criteri ha dit...

ah, anònim, d'atur n'hi ha. Massa.